宝尽くし Takarazukushi

Tresors de l'antiguitat: 宝尽くし Takarazukushi. S'utilitza sovint com a motius decoratius del kimonos.

Alguns d'aquests tresors són:
 Uchide no Kozuchi 打出の小槌: Un martell, si els sacseges o hi piques, surten les coses que desitgis.

Hôju o també Nyoihôju 宝珠　/　如意宝珠 : esfera que acaba en punta. Fa que surti el que desitgis.

 

Kakuremino 隠れ蓑, és una mena de capa dels Oni (dimonis) i els Tengu. Fa tornar invisible el que la porta.

Kakuregasa 隠れ笠, és el barret de palla típic asiàtic i fa el mateix, que es torni invisible qui el porta.

inspirat en el Mino 蓑 de les persones, que servia per protegir-se de la pluja, i també el Kasa 笠:

Hôyaku 宝鑰 : clau del [magatzem del] tresor. També representa una clau per aconseguir coses.

 Kinnô 金嚢 : bosseta on es guardaven coses importants com els diners, els omamori (amulets dels temples), els perfums/ espècies...

Hôkan 宝巻: Pergamí. Antigament contenia sutres (escriptures sagrades del budisme), i per això és com un cofre de saviesa.

Bundô 分銅: pes d'una balança per mesurar. Fet d'or o de plata, seria l'equivalent a un lingot aquí, que serviria encara que les monedes deixessin de tenir valor. Símbol de l'estalvi.

Chôji 丁字:clau (espècia).Es va introduir a Japó a l'època Heian i era molt valorat pels seu ús com a medicina, aroma, colorant/tint i per fer oli de clau (per exemple servia per als cabells, per fer pentinats com els de les geishes)

 Shippo 七宝:  Format per la intersecció de cercles, el cercle significa plenitud, harmonia. El nom "Shippo" significa "7 tresors" i fa referència a les 7 pedres precioses del budisme: or (金 kin), plata (銀 gin), lapislàtzuli  (瑠璃 ruri), cristall (玻瑠 hari), àgata (瑪瑙 menô), nacre (蝦蛄 shako) i coral (珊瑚 sango). Simbolitza abundancia.

Algunes imatges més, per jugar a reconèixer els objectes XD

Principals fonts d'informació: http://www.kurenai-kai.jp/mt/2009/09/post-6.html
http://osaka-smc.co.jp/mt-di/mt/mt-search.cgi?IncludeBlogs=1,3,2,5&tag=%E3%81%B5%E3%82%8D%E3%81%97%E3%81%8D&limit=20

farinetes

Tipus de farina bàsics per fer wagashi:

- shiratamako: Farina d’arròs mochi. Aquí a Barcelona es pot trobar com a farina d’arròs glutinós (glutinous rice flour). Per fer tot el que sigui mochi.

- joushinko: Farina d’arròs uruchi, o sigui l’arròs normal japonès. Farina d’arròs normal. per fer alguns dolços, com per exemple dango.

- katakuriko: antigament era fet del bulb d’un tipus de lliri, però actualment es fa de patata, per tant es pot fer servir fècula de patata. Una alternativa és la maizena. Es fa servir per posar a les mans quan treballem coses com mochi, perquè no se’ns enganxi a les mans.

- doumyoujiko: Es fa servir bàsicament per fer el sakuramochi. A Japó ho venen però com que aquí no, el podem fer amb arròs de mochi. S’ha de bullir l’arròs de mochi com si fos arròs per fer sushi, o sigui amb l’aigua justa, i llavors escampar-lo bé en una bandeja amb paper de forn perquè no quedi enganxat, i deixar-lo assecar al sol. Quan està sec es trenca una mica amb un morter i ja està. Es guarda en una bossa o un pot, com que està sec es pot guardar molt temps.

Anko

Anko és pasta/confitura de mongeta dolça.

N’hi ha de diferents tipus, els que es fan servir més són:

1-Tsubuan: l’anko més típica. Feta d’azuki (soja vermella), té trossets (tsubu). Es fa servir per dolços populars com el dorayaki.

2-Koshian: feta d’azuki, però no té trossets ni pells perquè està passat per un colador (koshi). Es fa servir pels dolços més refinats, com els de la cerimònia del te.

3-Shiroan: feta de mongetes blanques. N’hi ha de diferents tipus, pel que he vist aquestes són les més habituals.

Es fa servir pels dolços de cerimònia del te perquè es molt fineta i com que es blanca es pot tenyir amb colorant per fer-la de qualsevol color.

Per exemple:  

Com fer anko

Ingerdients:

-mongetes (blanques o azuki-vermelles)

-sucre (igual de gr. que de mongetes)

-aigua

Estris:

-Olla a pressió (recomanable, però també es pot fer amb una olla normal)

-Tela de gasa

-Colador de forat petit

Passos:

     0.  és recomanable deixar reposar les mongetes amb aigua una nit, encara que si fas servir

           olla a pressió es pot bullir directament.

1. que bullin 10 minuts amb força aigua.
2. colar-les i llençar l’aigua perquè marxi l’amargor. 
3. tornar-les a posar a bullir amb força aigua, si és amb olla a pressió ara la tapem bé i que bulli 40-60 minuts. Si és una olla normal bullir fins que estiguin toves. 
4. (Tsubuan)posar la gasa sobre el colador i tirar-hi el contingut de l’olla. Si no hi cap, en dos o tres vegades. 
5. Exprémer la gasa (foto) perquè marxi l’excés d’aigua. 
6. Posar les mongetes expremudes en un cassó amb el sucre i anar remenant a foc lent fins que estigui ben incorporat i tingui la consistència adequada (quan es refredi quedarà una mica més espès.

Per fer Koshian i Shiroan, tot igual però substituir el pas 4 per:

4.(koshian) Posar el colador sobre un bol o olla i abocar les mongetes sobre el colador. Anar-hi abocant aigua mentre remenem la pasta. L’aigua pot arribar al nivell del colador, la qüestió és que al colador només hi quedin les pells. La substància quedarà al bol barrejada amb l’aigua. Posar la gasa sobre el colador i abocar-hi l’aigua amb anko. La gasa ha de ser mollt fineta, així hi quedarà tota l’anko i només marxarà l’aigua.

 

Jo normalment en faig molta (1kg per ex.) i la guardo al congelador en capsetes petites, o gots de plàstic, així en tinc per moltes vegades (si la poses en una capsa gran tota, després l'hauràs de descongelar tota d'una vegada).

Fuji

Fa poc les glicines (fuji 藤) estaven ben florides. A Japó es diu que floreix més tard, cap al maig.
Aquestes són dels veïns

Aquesta arracada em va agradar perquè em recordava fuji (glicina). Les fa Kanzashiland amb tela de kimono. http://kanzashiland.blogspot.com/